Conferències Anhel 2019
El 23 de març, després de preparatius , whatsapps a tota hora, idees, propostes, i mails molts mails!!! va tenir lloc la primera de moltes jornades de debat, formació i intercanvi organitzada per Anhel. I és que sens dubte en el món del Dol perinatal cal parlar, fer-ho visible i sobretot donar veu a totes les famílies que viuen o han viscut aquesta vivència , a totes les professionals que dia a dia als seus centres de treball fan mans i mànigues per canviar protocols, actituds i fan possible que l'acompanyament d'aquestes families sigui empàtic, tendre, íntim en el que de ben segur serà el pitjor episodi de les seves vides.
El tret d'inici el marcava la Guia d'acompanyament en el Dol Perinatal elaborat per professionals de diferents hospitals i publicada per la Generalitat, a partir d'aquí preguntes, dubtes, exposició de vivències personals, llàgrimes, reivindicacions, suggeriments. I és que en alguns moments allò del que parles i allò que has viscut es barreja en un remolí d'emocions incontrolables que fa que necessitis sortir de la sala, per agafar aire, o per plorar a qui ja no és amb tu, no us oblideu parlem dels fills morts ; i passi el temps que passi ens farà plorar o posar tristes.
Durant tot el matí, experiència rera experiència anàvem compartint el que es fa en un hospital o en un altre, d'una manera o d'una altra, des de diferents camps professionals, llevadora, psicòloga, enfermera, grans dones que van donar un alè de'esperança de tota la feina que hi ha feta i sí, també tota la que hi ha per fer. i per aquest motiu organitzar una jornada així, amb l'acollida que va tenir, les professionals i famílies que van col·laborar tant per expondre com less que van venir per aprendre, compartir i generar canvis ens omple d'orgull.
Va arribar el torn de les famílies, un moment emotiu , potent on explicaven la seva experiència, el que haguessin volgut, el com es van fer les coses, el que haguessin necessitat, i davant seu cares d'escolta, teníen la oportunitat de parlar amb professionals cara a cara, explicant que allò els havia fet mal, que aquella infermera els va tocar la cara, amb aquests moments d'intercanvi deixem de ser pacients, dades estadístiques, dones amb embrassos de risc i passem a ser la mare de l'Abril, la de la Cora que comparteixen amb totes nosaltres el que van viure.
Cal seguir treballant, cal seguir escoltant les, cal seguir generant aquests espais de trobades, i Anhel hi serà en primera línia de foc, perquè sabeu què? la única certesa que tenim és que morirem, i els nadons també moren i quan això passa a la mare, al pare se'ls hi ha caigut un edifici a sobre, estan sota la runa, i cal que entre totes aixequem el castell.
